El canvi climàtic podria estar augmentant els nivells pol·línics a l'aire de Catalunya

Les dades obtingudes per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya mostren un augment significatiu de les concentracions pol·líniques entre els anys 1983 i 2011. Això podria comportar un problema de salut pública, atès que moltes de les espècies que produeixen pol·len són altament al·lergògenes. Aquest increment, que podria ser degut al canvi climàtic, sembla no afectar de la mateixa manera els diferents tipus pol·línics: els tàxons mediterranis mostren un major increment, mentre que els continentals es mantenen més estables. També sembla afectar més les espècies llenyoses que les herbàcies.Los datos obtenidos por la Xarxa Aerobiològica de Catalunya muestran un aumento significativo de las concentraciones polínicas entre los años 1983 y 2011. Esto podría conllevar un problema de salud pública, dado que muchas de las especies que producen polen son altamente alergénicas. Este incremento, que podría ser debido al cambio climático, parece no afectar del mismo modo a los diferentes tipos polínicos: los taxones mediterráneos muestran un mayor incremento, mientras que los continentales se mantienen más estables. También parece afectar más a las especies leñosas que a las herbáceas

Concentración polínica en la atmósfera de Barcelona

The results of four years (1983-1986) of continuous weekly monitoring of airborne pollen concentrations with Cour and modified Dur- ham pollen-traps in Barcelona show that arborial taxa predominate (78 %) in the total pollen count and pollinate mainly in winter and spring. Herbs, which usually pollinate during summer and fall, represent 17 % of the total pollen count, while shrubs contribute to it with only 3 %. Pinus (40 %), Cupressaceae (18 %), Quercus (8 %), Gramineae (5 %), Platanus (5 %), Urticaceae (3 %), Chenopodiaceae/Amaranthaceae (3 %), Olea (2 %), Plantago (1 %) and Corylus (1 %) are the most abundant taxa. A total of 100 pollen types belonging to 64 families have been found in the atmospheric pollen spectra of Barcelona.Los resultados obtenidos en el muestreo sistemático semanal del contenido en polen de la atmósfera de la ciudad de Barcelona durante 4 años (1983-1986) ponen de manifiesto un predomini0 de 10s táxones arbóreos en el mismo (78 % del total polinico). El periodo de máxima polinización de estos táxones es en invierno y primavera. Los táxones herbáceos alcanzan un 17 % y conforman mayoritariamente el espectro polinico de verano y ototio. Las especies arbustivas contribuyen con s610 un 3 % al total del espectro polinico. Cuantitativamente, aparecen como más abundantes, Pinus (40 %), Cupresáceas (18 %), Quercus (8 %), Gramineas (5 %), Platanus (5 %), Urticáceas (3 %), Quenopodiáceas/Amarantáceas (3 %), Olea (2 %), Plantago 11 %) y Corylus (1 %). Se han identificado un total de 100 tipos polínicos, pertenecientes a 64 familias

Presenten el primer calendari pol·línic de Santa Cruz de Tenerife

El Laboratori d'Anàlisis Palinològiques de la UAB, en col·laboració amb l'empresa Air Liquide i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), han desenvolupat el primer calendari pol·línic de Santa Cruz de Tenerife, resultat de les investigacions desenvolupades en el marc del projecte EOLO PAT que, des de 2004, estudia els nivells de pol·lens i espores de la zona.El Laboratorio de Análisis Palinológicos de la UAB, en colaboración con la empresa Air Liquide y la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET), han desarrollado el primer calendario polínico de Santa Cruz de Tenerife, resultado de las investigaciones desarrolladas en el marco del proyecto EOLO PAT que, desde 2004, estudia los niveles de pólenes y esporas de la zona.The UAB Laboratory of Palynological Analysis, in collaboration with the firm Air Liquide and the Spanish Meteorological Agency (AEMET), has developed the first pollen and spore calendar of Santa Cruz de Tenerife. This is one of the results of a research being carried out under the EOLO PAT project framework which, since 2004, studies the levels of pollen and spores in the area

Paràmetres de la dinàmica aerobiològica del pol·len d'olivera a Catalunya

En aquest treball es fa una revisió de les dades de pol·len d'olivera a l'atmosfera, recollides a Catalunya durant els anys 1983'98, pensant en les seves aplicacions al·lergològiques i agràries. Es discuteixen la validesa d'alguns paràmetres per caracteritzar la dinàmica aerobiològica d'Olea, la possibilitat de predir el calendari de la pol·linització a partir de dades meteorològiques, i la de relacionar la producció d'oliva amb les concentracions pol·líniques.En este trabajo se presenta una revisión de los datos sobre polen de olivo en la atmósfera, recogidos en Cataluña durante los años 1983-98, pensando en sus aplicaciones alergológicas y agrarias. Se discuten la validez de algunos parámetros para caracterizar la dinámica aerobiológica de Olea, la posibilidad de predecir el calendario de la polinización a partir de datos meteorológicos, y la de relacionar la producción de aceitunas con las concentraciones polínicas.This paper rewiews of the Olea atmospheric pollen data from Catalonia, for the period 1983-98, with regard to their allergological and agricultural applications. The discussion is focused on the validity of certain parameters for the characterisation of Olea aerobiological dynamics, on the prediction of the pollen calendar from meteorological data and on the relationship between olive production and pollen concentration

Application of a source-receptor model to determine source areas of pollen in Catalonia (NE Spain)

In this study we characterize the long-range transport of allergenic pollen to the North East of Spain. To this end, cluster analysis of back-trajectories and a source-receptor model was applied to a dataset of 10 years of airborne monitoring data corresponding to the period 2000-2009. The aim of the study is to examine and interpret the main transport routes and source areas affecting levels in Catalonia for a total of 20 pollen types. The cluster analysis of trajectories revealed that trajectories entering to the region by East France represent well the long distant transport of some taxa which are scarce in the Catalan territory or present only in limited areas (Ambrosia, Betula, Corylus and Fagus) together with other common in Catalonia (Fraxinus, Quercus deciduous type and Pistacia) showing agreement with the source areas obtained from the source-receptor methodology: Whereas, for taxa with local/regional sources (Artemisia, Castanea, total Poaceae, Plantago, total Polygonaceae, Olea, total Quercus and Quercus evergreen type) with high concentration levels associated to situations of recirculation over the Iberian Peninsula, the source-receptor model did not show reliable source regions.Peer Reviewe

Claves para la determinación de los pólenes de las principales especies melíferas de la Península Ibérica

This paper presents keys for the identification of 216 plant taxa and pollent types from species known to be melliferous, from other honeydew-producing plants, and from companion and contaminant species.Las claves del presente articulo incluyen 216 taxones vegetales y tipos polinicos de especies meliferas ibéricas, asi como de plantas que producen mielatos y de especies que aparecen como acompañantes y contaminantes en 10s analisis de las mieles

Influence of the WeMO and NAO decadal trends on the airborne pollen levels recorded in Catalonia (NW Mediterranean basin)

Airborne pollen records constitute a powerful tool for different purposes. First, in studies of dispersion and source identification of pollen grains, which, incorporated into the atmosphere by anemophilous plants, produce allergic symptoms in a part of the population sensitive to it. On the other hand, aerobiological databases provide useful information for the understanding of the trends induced by the climate change. The decadal series allow the extraction of patterns with intra-annual variability (seasonality of the events and their relationship with the atmospheric transport patterns) and inter-annual variability (inter-annual trends and its possible relationship with climatic variability indexes). The longer the aerobiological monitoring series the better the understanding of the effects of climate change on pollination trends. The aim of this study is to explore the influence of climate change on the airborne pollen series recorded in Catalonia during the period 1994-2012 by the analysis of its correlation with both, the North Atlantic Oscillation (NAO) and the new regional teleconnection Western Mediterranean Oscillation (WeMO) defined within the synoptic framework of the western Mediterranean basin

Airborne pollen parameters and their relationship with meteorological variables in NE Iberian Peninsula

The present study explores the role of the meteorological variability in the pollen production and the timing of the airborne pollen season by analysis of the correlation between precipitation, insolation and temperature and the main standardised airborne pollen parameters of 22 taxa collected at 6 localities in Catalonia (NE Spain). The pollen parameters included in the study were: Annual Pollen Integral and the Start, End and Length of the Main Pollen Season. Considering that the Main Pollen Season of most of the taxa in Catalonia lasts from spring to summer or autumn, correlations between the pollen parameters and winter (from December to March) values of meteorological variables were calculated. Correlations between Monthly Pollen Integral and monthly values of the meteorological variables were also calculated. The results obtained report the synchronism registered in the variations of pollen concentration with precipitation (negative), insolation (positive) and temperature (positive). Temperature was the meteorological variable that showed a greater influence in the pollen production and the timing of the pollen season, being insolation the least one. The Start of the Main Pollen Season was the pollen parameter more correlated with the meteorological variables, especially with winter temperatures.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zons de bosc del Macizo Central Ourensano

En els últims 30 anys, el número d'incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l'home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d'haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s'ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d'individus de cada espècie. També s'han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S'ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d'espècies i grau de cobertura. En canvi, per tal d'arribar a un estat de la successió vegetal on trobem un bosc és necessari que existeixin comunitats arbòries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en l'educació de la població i en la cerca d'alternatives a la gestió forestal vigent, donant èmfasi en la valoració econòmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la població local. Per això cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectuós amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantació de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacció o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la població d'una zona on l'economia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps l'esforç monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espècies autòctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.En los últimos 30 años, el número de incendios sufridos en Galicia ha aumentado de manera importante. En el Macizo Central Ourensano, el hombre ha utilizado el fuego como herramienta de gestión forestal para que pueda pasturar el ganado y para poder recuperar tierras para pastos y cultivos. Ésta práctica ha generado grandes extensiones de matorral seco europeo donde habría de haber formaciones boscosas. Partimos de la necesidad de recuperar zonas de bosque y ecosistema original y por eso medimos el comportamiento de las distintas especies que encontramos en el matorral i el bosque en estas altitudes, delante de la perturbación que suponen los incendios recurrentes. Para poder realizar este estudio se ha muestreado la vegetación de zonas quemadas en momentos diferentes o repetidas veces, midiendo superficie y altura así como número de individuos de cada especie. También se han analizado los perfiles del suelo para conocer con más detalle las características de cada zona. Se ha observado mediante el muestreo como para la recuperación del matorral el factor determinante es el tiempo, aunque no encontremos un suelo de buena calidad y profundidad, en una media de 8 años encontramos un matorral bien desarrollado con una buena diversidad de especies y grado de cobertura. En cambio para llegar a una etapa de la sucesión vegetal donde encontremos bosque es necesario que existan comunidades boscosas cerca para que puedan llegar los individuos a crecer en el matorral bien desarrollado. Es necesario entonces trabajar en la educación de la población local y en la búsqueda de alternativas a la gestión forestal vigente, dando especial énfasis en la valoración económica de los ecosistemas en buen estado y facilitando que este buen estado proporcione beneficios a la población local. Es por eso que es necesario generar una infraestructura que atraiga un turismo rural respetuoso con el medio al mismo tiempo que se llevan a cabo otras iniciativas como la implantación de centrales de biomasa en los pueblos, pudiendo proporcionar calefacción y agua caliente. Generando puestos de trabajo y ahorros a la población de una zona donde la economía se basa potencialmente en la ganadería. Al mismo tiempo, el esfuerzo monetario dedicado a las plantaciones ha de dedicarse a generar espacios en el territorio con especies autóctonas como el roble en aquellos matorrales que presenten buenas condiciones para recuperar el bosque.In the past 30 years, the number of fires in Galicia have significantly increased. In the Central Massif in Orense, man has used the fire as a forest management tool to be able to pasture and to make grow species of scrub for cattle. This practice has led to large areas of dry scrub which should be European forest formations. We start from the need to restore forest areas and the original ecosystem and why we measure the behavior of the different species found in the forest and scrub in these altitudes, before the disturbance of fires. To perform this study we sampled the vegetation of burned areas at different times or repeatedly, measuring surface height and number of individuals of each species. We also examined soil profiles to know more about the characteristics of each zone. It has been observed by sampling that the scrub recovery factor is time, in 8 years we can find a well-developed shrub with good species diversity and coverage degree. But to reach a stage of plant succession forest, there must be close forest communities that can reach individuals in well developed bushes. It is then necessary to work in the education of the local population and the search for alternatives to the current forest management, with special emphasis on the economic valuation of ecosystems in good condition and good condition facilitating benefits to the local population. That's why we need to develop an infrastructure to attract rural and environmental tourism, having simultaneously initiatives such as the implementation of biomass power plants in villages that can provide heating and hot water. Generating jobs and savings to the population of an area where the economy is based on potencitial livestock. At the same time, the money should be used on creating spaces in the area with native species such as oak in scrublans with good conditions to be able to recover the forest